D'altra
banda, cal recordar que en altres llengües geogràficament properes el mot "compte"
és femení, però en català és ben masculí. El tamany potser no és
important, però l'article d'un mot sí ho és. O potser és el mateix
un full de paper que una fulla
d'enciam? Proveu a escriure-hi en una i veureu cóm són de diferents.
< Pujar
>
Parla
millor
(Texte
original, potser reincident...)
Hi
ha paraules que ens porten sovint a la confusió. Diem
complert (castellà cumplido)
quan volem dir complet (cast. completo),
emprem el substantiu metge com a
adjectiu (ex. serveis metges) quan hem de dir mèdic
(ex. serveis mèdics) i només ens donem
compte de l'error quan ens (hi)
adonem.
D'altra
banda, inventem també paraules com enfermetat o
llimpiesa tenint mots tan macos com malaltia
i netedat. I si no, fem ús dels
castellanismes més habituals: vale
(per val o d'acord),
jefe (per cap),
traje (per trajo
o vestit), tio
(enlloc d'oncle) i ens els mengem
tots plegats en un bocadillo en
comptes de fer-nos un entrepà.
Cal
deixar de dir que aixoplugar-se en un amagatall per no sentir
l'aclaparament del desencís més enlluernador que neix de
l'agnosticisme on atrinxerem les nostres banalitats denota el
balafiament de qui capbusseja en la mediocritat de la delectança que
comporta tanta superficialitat?
Tranquils, jo tampoc ho he entés. Però
queda bé dir-ho, oi?
< Pujar
>
Curiositats
(Texte
adaptat d'un original rebut per e-mail)
Per què som tan diferents quan parlem, els catalans?
Ells diuen
"perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres
preferim dir "gat vell" i "gata maula".
A les Espanyes, la sort màxima de la rifa és un masculí "el
gordo" i aquí el feminitzem amb "la grossa". De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui
"Virgen" i en canvi nosaltres preferim fixar-nos en que
era "Mare" (de Déu, és clar). A més, ells paguen
"impuestos", que ve del verb "imponer"
(molt dur) i en canvi nosaltres paguem "contribucions" que ve de
"contribuir" (molt més social).
Això
sí, els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns
"sinvergüenzas", mentre que els corresponents catalans són, només, uns
"poca-vergonyes", un mot molt més suau.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan
nosaltres toquem "ferro". Potser pel seu
primitivisme?
Ells
diuen "ahora voy", pensant egoistament en el seu
trasllat, quan nosaltres preferim dir "ara vinc",
pensant més aviat en el punt de vista de la persona que ens està
esperant.
Allà celebren cada any les
"Navidades" mentre que aquí amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un
"bon dia", una "bona tarda" i una
"bona nit" cada vint-i-quatre hores, davant els seus múltiples
"buenos días" (o "tardes" o "noches").
A Espanya es veu que ho donen tot "dar besos, abrazos, pena o un
paseo" mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets
i preferim "fer petons, abraçades, pena o un tomb".
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres
"rossos", molt estrany perquè són colors que quan
parlem dels cabells de les persones són, teòricament, oposats.
En altres casos hi ha diferències certament curioses, com ara els genitals femenins,
que allà en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable.
Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" (amb
la mà dreta) i aquí "ensinistrem" (amb la mà
esquerra). Més enllà dels conceptes polítics actuals, és ben
curiós, oi?
Queda clar que canviar de llengua pot fer variar el teu punt de vista de la
teva realitat. No deixis de banda el català, fes-lo servir en la teva
quotidianitat. És un tret diferencial inqüestionable.
< Pujar
>
Dites
i refranys catalans
1.
Vestiu
un bastó i semblarà un senyor.
2.
Val
més aprendre de vell que morir ase.
3.
Del
bon drap, tots els pedaços són bons.
4.
Vés
amb el cor a la mà, però no te'l deixis robar.
5.
El
cavaller a la guerra, i el pagès a la terra.
6.
Cadascú
sap on li fa mal la sabata.
7.
Per
molt que siguis poderós, sempre hauràs de fer de cos.
8.
Si
en sembres, en colliràs.
9.
Tot
bon cavall ensopega.
< Pujar
>
Nadales
en català
Tot
i que normalment associem el "villancico" amb la
llengua castellana, a Catalunya tenim algunes nadales pròpies i ben
conegudes.
Si
voleu sentir cóm sonen (format .mid o .mus):
http://www.xtec.es/recursos/musica/crestoma/crest6.htm
Si
teniu gràcia tocant i en voleu les partitures (.pdf):
http://usuarios.lycos.es/nadalescatalanes/
Algunes
lletres que he escollit (i fins i tot he cantat):
25
de desembre
Ara
ve Nadal
Pastorets
de la muntanya
Santa
Nit
25
de desembre
(Fum,
fum, fum)
A
vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum.
A
vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum.
Ha
nascut un minyonet ros i blanquet,
ros
i blanquet,
fill
de la verge Maria.
Ha
nascut a l'establia, fum, fum, fum.
Aquí
dalt a la muntanya, fum, fum fum.
Aquí
dalt a la muntanya, fum, fum fum.
Si
n'hi ha dos pastorest abrigadets,
abrigadets,
amb
la pell i la samarra.
Mengen
ous i botifarra, fum, fum fum.
Qui
dirà més gran mentida, fum, fum fum.
Qui
dirà més gran mentida, fum, fum fum.
Ja
respon el majoram amb gran cabal,
amb
gran cabal.
Jo
faré deu mil camades
amb
un salt totes plegades, fum, fum fum.
A
vint-i-cinc de desembre,
fum, fum fum.
A
vint-i-cinc de desembre,
fum, fum fum.
Molt
principal, molt principal
Quan
n'eixirem de matines
Farem
bones escudines,
fum, fum fum.
Deu
vos dó unes santes festes,
fum, fum fum.
Deu
vos dó unes santes festes,
fum, fum fum.
Amb
temps de fred i calor,
I
molt millor, i molt millor
Fent-ne
de Jesús memòria
Perquè
ens vulgui dalt la glòria,
fum, fum fum.
< Pujar
>
Ara
ve Nadal
(Nadala
popular catalana)
Ara
ve Nadal,
matarem el gall,
i a la tia Pepa
li donarem un tall.
Que hi fas aquí Pepa
que hi fas aquí dalt?
- Em rento les mitges
i el meu davantal,
per anar bonica
el dia de Nadal.
Perquè cantes ara
si dorm l'Infant?
- Jo canto i refilo
perquè el dia és gran.
Flor d'un lliri, lliri;
flor d'un lliri blanc.
Ara ve Sant Roc
matarem el porc
i a la tia Pepa
li donarem un poc.
